Patologies del sistema nerviós perifèric

Les patologies del sistema nerviós perifèric es classifiquen en dos grans grups:

• Lessions dels nervis perifèrics

Si es produeix una lessió d'algun nervi perifèric es pot produir:

o Pèrdua de sensibilitat
o Pèrdua de massa muscular
o Disminució de la força muscular

Quan hi ha una lessió d'un nervi perifèric, l'extrem distal de l'axó es va perdent per un procés anomenat Degeneració Walleriana.

Existeixen més de 100 tipus de transtorns dels nervis perifèrics. 

• Problemes neurològics dels diabètics
• Síndrome de Guillain-Barre
• Síndrome del tínel de carp
• Síndrome de dolor regional complexe

• Neuropaties

Una neuropatía és una malaltia del SNP, que es caracteritza perquè un o varis nervis perifèrics es veuen compromesos. Existeixen 3 neuropaties ben diferenciades:

o Mononeuropatia

Produeix pèrdua del moviment, sensibilitat i d'altres funcions del nervi.

• Síndrome del túnel carpiano 
• Disfunción del nervio cubital. 
• Disfunción del nervio radial. 
• Disfunción del nervio peroneo común. 

o Neuropatia perifèrica. 


o Neuropatia multifocal.

És el dany d'un sol nervi o un grup de nervis. També produeix pèrdua del moviment, sensibilitat i d'altres funcions del nervi.

o Polineuropatia

És un procés que s'instaura gradualment i afecta als nervis perifèrics.

• Neuropaties Hereditàries
• Neuropaties inflamatòries (Síndrome de Guillain-Barré)
• Neuropaties associades a malalties sistemàtiques
• Neuropaties per fàrmacs/tòxics

Patologies del sistema nerviós central

Algunes malalties del sistema nerviós són degudes al mal funcionament de les neurones o a lesions com ara l´augment de la pressió arterial, manca de reg sanguini, infeccions...

• Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa trobada típicament en persones majors de 65 anys. Les persones que pateixen aquesta malaltia tendeixen a ser menys energètics i espontanis.

La causa principal de la malaltia és desconeguda. El signe clínic de l’Alzheimer és el deteriorament progressiu de la cognició.

Produeix pèrdues mínimes de la memòria, canvis d’humor i triguen a aprendre i reaccionar. Aquestes persones obliden els esdeveniments recents i la seva història personal i cada vegada estan més desorientats i desconnectats de la realitat.

• Parkinson

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu crònic.Està estesa per tot el món i afecta tant al sexe masculí com al femení. És freqüent que aparegui a partir del sisè decenni de vida.

Es produït a conseqüència de la destrucció de les neurones pigmentades de la substància negra. 

Freqüentment és classificada com un trastorn del moviment, alteracions en la funció cognitiva, en l’expressió de les emocions i en la funció autónoma.

• Epil·lèpsia

És una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d’impulsos nerviosos per les neurones cerebrals.

Les crisis poden ser convulsives o no convulsives. Es consideren epilèptics quan pateixen almenys dos atacs.

• Gran mal es caracteritza per la pèrdua brusca del coneixement precedida sovint per una aura, seguida de convulsions tòniques, mossegada de la llengua i saliva d’espuma per la boca.
• Petit mal es caracteritza per la pèrdua momentània del coneixement, pot durar de cinc a trenta segons.
• Epilèpsia jacksoniana tipus particular d’epilèpsia que afecta a un sol costat del cos humà o grup muscular i no s’acompanya de pèrdua de la consciencia,
• Epilèpsia psicomotora tipus particular d’epilèpsia caracteritzat per accessos en els que predominen els fenòmens extrasensorials i les manifestacions motores coordinades.

• Meningitis

Inflamació de les meninges. La majoria de les meningitis són degudes a infeccions bacterianes.

La meningitis es presenta amb un síndrome, en general aguda, constituïda per intensos mal de caps, rigidesa de clatell i raquis, restrenyiment, vòmits de tipus cerebral, pols lent, etc.

• Encefalitis

L’encefalitis és una inflamació del cervell. Normalment, és causada per una substància estranya o per una infecció viral. 

Els símptomes d’aquesta malaltia inclouen cefalea, mal de coll, somnolència, nàusea i febre. Si és ocasionada pel virus del Nil Occidental, pot ser letal per als humans, així com per a les aus i els cavalls.

• Quists aracnoide

Els quists aracnoides són líquids cefaloraquidis coberts per cèl·lules aracnoideas que poden desenvolupar-se en el cervell o en la medul·la espinal. Es tracta d’una malaltia congènita.

Alguns casos, poden no presentar símptomes. Si és un quist gran, els símptomes poden incloure mal de cap, convulsions, atàxia (absència de control muscular), hemiparèsia i diversos altres.

• Huntington

La malaltia de Huntington és un trastorn neurològic degeneratiu hereditari. La degeneració de les cèl·lules neuronals ocorren per tot el cervell, especialment, en el nucli estriat. 

Es produeix un declivi progressiu que resulta en moviments anómalos.

• Síndrome d’enclaustrament

La síndrome d’enclaustrament es deu a una lesió al tronc cerebral.

És una malaltia per la qual el pacient està despert, però pateix de paràlisi de tots o gairebé tots els músculs voluntaris del cos i no es pot comunicar o moverse.

Les causes poden ser mal traumàtic del cervell, malaltia del sistema circulatori, dany de les cèl·lules nervioses i sobredosi de medicaments.

• Tourette

La síndrome de Tourette és un trastorn neurològic hereditari. L’inici de la malaltia pot presentar-se durant la infància.

Es caracteritza per tics físics i verbals. La causa exacta de la síndrome de Tourette, fora dels factors genètics, és desconeguda.

• Esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple és una malaltia desmielinitzant inflamatòria i crònica. Provoca el dany de la mielina de les neurones. 

Els símptomes de l’esclerosi múltiple inclouen problemes visuals i sensorials, debilitat muscular i depressió.

• Paraparèsia espàstica tropical

El virus limfotròpic de cèl·lules T humà tipus I pot causar leucèmia, una malaltia de la medul·la òssia.

• Malalties Mentals

Existeixen nombroses categories de trastorns mentals, amb més o menys gravetat tant en la vivència subjectiva com en el funcionament social: Trastorns neuròtics i Trastorns Psicòtics.

• Les neurosis afecten a la percepció del subjecte sobre si mateix, i al seu nivell de plenitud i d’integració del jo, així com a les seves relacions amb l’entorn social i familiar més proper. No presenten els símptomes usuals de desconnexió amb la realitat i allunyament de la vida social.

• Les psicosis, abasten la manifestació associada amb la malaltia mental, els seus símptomes clàssics inclouen les al·lucinacions, deliris i greu alteració afectiva i relacional. Pot provocar Trastorns Depressius i Bipolars. Encara que les esquizofrènies són clarament les de major repercussió personal, social i familiar.

• Degeneració de Wilson

És un transtorn hereditari en el qual hi ha massa coure en els teixits corporals. Sol aparèixer en menors de 40 anys.

Produeix una postura anormal de braços i cames, canvis emocionals i de conducta, engrandiment de l'abdomen, canvis de personalitat, fòbies i angusties.

Funcionament del Sistema Nerviós

El Sistema Nerviós està constituït per milers de milions de neurones i glies. És una xarxa de teixits d'origen ectodèrmic.


* Les neurones tenen forma d'estrella i contenen ramificacions anomenades dendrites. Es comuniquen entre elles mitjançant axons i impulsos elèctrics.
* Les neurones formen cables pels que circula una corrent elèctrica.




















Existeixen tres moviments:

• Moviments voluntaris: el cervell envia un impuls elèctric a un múscul i aquest es mou en funció de la ordre.
• Moviments involuntaris: el cerebel i el bulb envien impulsos elèctrics als òrgans i aquests funcionen.
• Moviments reflexes; són els que ens fan moure per les ordres de la medula espinal.

Hi ha dos tipus de nervis:

• Els nervis sensitius: són els que fan arribar els estímuls al SNC
• Els nervis motors: condueixen la resposta del SNC als òrgans efectors.

Funcions del Sistema Nerviós

1. Captar i processar ràpidament els senyals exercint control i coordinació sobre els altres òrgans per aconseguir una interacció amb el medi ambient.
2. Captar informacions tant del cos com de l' entorn.
3. Elabora les respostes corresponents.
4. S'encarrega de controlar totes les activitats del cos.
5. La regulació de l'organisme. Els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor són dirigits pel sistema nerviós. 
6. La direcció del moviment del cos. Els centres nerviosos donen ordres als musculs per realitzar els diferents moviments del cos, com ara aixecar-se o tombar el cap.

Els òrgans dels sentits

Els òrgans dels sentits són els òrgans sensorials externs que obtenen informació sobre el que passa al nostre entorn i la transmeten als centres nerviosos, principalment a l'encèfal.

La vista

Els ulls són els òrgans del sentit de la vista. La llum entra a l'ull a través de la pupil·la i el cristal·lí, una lent que projecta la imatge sobre la retina. La informació de la imatge s'envia a l'encèfal a través del nervi òptic.

                          

L'oïda

Les orelles són els òrgans del sentit de l'oïda. El so entra per l'orella externa i xoca amb el timpà que, a través dels ossets de l'orella mitjana, transmet les vibracions a l'orella interna. La informació del so rebuda per l'orella interna és enviada a l'encèfal a través del nervi auditiu.

L'olfacte

El nas és l'òrgan del sentit de l'olfacte. Està format per dues cavitats que comuniquen amb l'exterior. A la part superior de cada cavitat hi ha la pituïtària, una membrana que capta les olors i envia la informació a l'encèfal pel nervi de l'olfacte.

         

El gust

La llengua és l'òrgan del sentit del gust. A la llengua es troben les papil·les gustatives, que recullen els sabors dolç, amarg, salat i àcid dels aliments i envien la informació a l'encèfal a través del nervi del gust.

                

El tacte

La pell és l'òrgan del sentit del tacte. Està formada per dues capes: l'exterior o epidermis i la interior o derma. A la derma hi ha les glàndules sudorípares i els receptors sensorials de la pressió i la temperatura. La informació que capta és enviada, a través dels nervis, a la medul·la espinal i a l'encèfal.

 

Estructura del Sistema Nerviós

El sistema nerviós es divideix en dues parts, el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric:

• Sistema nerviós central

Està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.

 - L'encèfal. Es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

- La medul·la espinal. És un llarg cordó que recorre l'interior de la columna vertebral. Està connectada directament a l'encèfal.

Les cèl·lules que formen el sistema nerviós central donen lloc a dues formacions: la substància grisa (cossos neuronals) i la substància blanca (fibres nervioses).

Funció

Serveix com a mitjà d'intercanvi a determinades substàncies; com a sistema d'eliminació de productes residuals. 

• Sistema nerviós perifèric

- No està protegit per ossos ni tampoc per la barrera hematoencefàlica.-Està compost per nervis i ganglis nerviosos. 

*Els nervis són manats de prolongacions nervioses de substància blanca en forma de cordons que comuniquen els centres nerviosos amb tots els òrgans del cos.

*Els «impulsos nerviosos», són ones elèctriques que viatgen a grans velocitats, neixen al cos cel·lular d'una neurona i es propaguen per l'axó cap al seu extrem.

- Està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu. 

Sistema nerviós somàtic
És aquella part del sistema nerviós perifèric capaç de ser controlada pel mateix organisme a voluntat. 

Sistema nerviós autònom

Controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l'individu, com ara:

- El batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, l'excreció, etc. 

Està constituït per alguns nervis cranials i raquidis:

- Els nervis. Són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos. Connecten els centres nerviosos amb els òrgans sensorials i les altres parts del cos

L'SNA es compon del sistema nerviós simpàtic i del sistema nerviós parasimpàtic.

- El simpàtic activa totes les funcions orgàniques (és actiu)- El parasimpàtic protegeix i modera la despesa d'energia.

Què és el sistema nerviós?

És una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix. Processa aquesta informació i ocasiona reaccions en altres parts del cos. 

Està constituït per milers de milions de neurones i altres cèl·lules especialitzades anomenades glies, que faciliten la funció de les neurones. 

Les neurones coordinen les accions dels animals mitjançant senyals químics i elèctrics enviats d'un extrem a l'altre de l'organisme.

- Les neurones: Són les cèl·lules que formen els òrgans del sistema nerviós. Tenen un cos central i diverses prolongacions, una d'elles molt llarga. Les neurones estan unides entre si pels extrems de les prolongacions.