El sistema nerviós: abril 2017

Les patologies del sistema nerviós perifèric es classifiquen en dos grans grups:

Lessions dels nervis perifèrics

Si es produeix una lessió d'algun nervi perifèric es pot produir:

o Pèrdua de sensibilitat
o Pèrdua de massa muscular
o Disminució de la força muscular

Quan hi ha una lessió d'un nervi perifèric, l'extrem distal de l'axó es va perdent per un procés anomenat Degeneració Walleriana.

Existeixen més de 100 tipus de transtorns dels nervis perifèrics.

Problemes neurològics dels diabètics
Síndrome de Guillain-Barre
Síndrome del tínel de carp
Síndrome de dolor regional complexe

Neuropaties

Una neuropatía és una malaltia del SNP, que es caracteritza perquè un o varis nervis perifèrics es veuen compromesos. Existeixen 3 neuropaties ben diferenciades:

o Mononeuropatia

Produeix pèrdua del moviment, sensibilitat i d'altres funcions del nervi.

Síndrome del túnel carpiano
Disfunción del nervio cubital.
Disfunción del nervio radial.
Disfunción del nervio peroneo común.

o Neuropatia perifèrica.

o Neuropatia multifocal.

És el dany d'un sol nervi o un grup de nervis. També produeix pèrdua del moviment, sensibilitat i d'altres funcions del nervi.

o Polineuropatia

És un procés que s'instaura gradualment i afecta als nervis perifèrics.

Neuropaties Hereditàries
Neuropaties inflamatòries (Síndrome de Guillain-Barré)
Neuropaties associades a malalties sistemàtiques
Neuropaties per fàrmacs/tòxics

Algunes malalties del sistema nerviós són degudes al mal funcionament de les neurones o a lesions com ara l´augment de la pressió arterial, manca de reg sanguini, infeccions...

Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa trobada típicament en persones majors de 65 anys. Les persones que pateixen aquesta malaltia tendeixen a ser menys energètics i espontanis.

La causa principal de la malaltia és desconeguda. El signe clínic de l’Alzheimer és el deteriorament progressiu de la cognició.

Produeix pèrdues mínimes de la memòria, canvis d’humor i triguen a aprendre i reaccionar. Aquestes persones obliden els esdeveniments recents i la seva història personal i cada vegada estan més desorientats i desconnectats de la realitat.

Parkinson

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu crònic.Està estesa per tot el món i afecta tant al sexe masculí com al femení. És freqüent que aparegui a partir del sisè decenni de vida.

Es produït a conseqüència de la destrucció de les neurones pigmentades de la substància negra.

Freqüentment és classificada com un trastorn del moviment, alteracions en la funció cognitiva, en l’expressió de les emocions i en la funció autónoma.

Epil·lèpsia

És una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d’impulsos nerviosos per les neurones cerebrals.

Les crisis poden ser convulsives o no convulsives. Es consideren epilèptics quan pateixen almenys dos atacs.

Gran mal es caracteritza per la pèrdua brusca del coneixement precedida sovint per una aura, seguida de convulsions tòniques, mossegada de la llengua i saliva d’espuma per la boca.
Petit mal es caracteritza per la pèrdua momentània del coneixement, pot durar de cinc a trenta segons.
Epilèpsia jacksoniana tipus particular d’epilèpsia que afecta a un sol costat del cos humà o grup muscular i no s’acompanya de pèrdua de la consciencia,
Epilèpsia psicomotora tipus particular d’epilèpsia caracteritzat per accessos en els que predominen els fenòmens extrasensorials i les manifestacions motores coordinades.

Meningitis

Inflamació de les meninges. La majoria de les meningitis són degudes a infeccions bacterianes.

La meningitis es presenta amb un síndrome, en general aguda, constituïda per intensos mal de caps, rigidesa de clatell i raquis, restrenyiment, vòmits de tipus cerebral, pols lent, etc.

Encefalitis

L’encefalitis és una inflamació del cervell. Normalment, és causada per una substància estranya o per una infecció viral.

Els símptomes d’aquesta malaltia inclouen cefalea, mal de coll, somnolència, nàusea i febre. Si és ocasionada pel virus del Nil Occidental, pot ser letal per als humans, així com per a les aus i els cavalls.

Quists aracnoide

Els quists aracnoides són líquids cefaloraquidis coberts per cèl·lules aracnoideas que poden desenvolupar-se en el cervell o en la medul·la espinal. Es tracta d’una malaltia congènita.

Alguns casos, poden no presentar símptomes. Si és un quist gran, els símptomes poden incloure mal de cap, convulsions, atàxia (absència de control muscular), hemiparèsia i diversos altres.

Huntington

La malaltia de Huntington és un trastorn neurològic degeneratiu hereditari. La degeneració de les cèl·lules neuronals ocorren per tot el cervell, especialment, en el nucli estriat.

Es produeix un declivi progressiu que resulta en moviments anómalos.

Síndrome d’enclaustrament

La síndrome d’enclaustrament es deu a una lesió al tronc cerebral.

És una malaltia per la qual el pacient està despert, però pateix de paràlisi de tots o gairebé tots els músculs voluntaris del cos i no es pot comunicar o moverse.

Les causes poden ser mal traumàtic del cervell, malaltia del sistema circulatori, dany de les cèl·lules nervioses i sobredosi de medicaments.

Tourette

La síndrome de Tourette és un trastorn neurològic hereditari. L’inici de la malaltia pot presentar-se durant la infància.

Es caracteritza per tics físics i verbals. La causa exacta de la síndrome de Tourette, fora dels factors genètics, és desconeguda.

Esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple és una malaltia desmielinitzant inflamatòria i crònica. Provoca el dany de la mielina de les neurones.

Els símptomes de l’esclerosi múltiple inclouen problemes visuals i sensorials, debilitat muscular i depressió.

Resultat d'imatges de Esclerosi múltiple

Paraparèsia espàstica tropical

El virus limfotròpic de cèl·lules T humà tipus I pot causar leucèmia, una malaltia de la medul·la òssia.

Malalties Mentals

Existeixen nombroses categories de trastorns mentals, amb més o menys gravetat tant en la vivència subjectiva com en el funcionament social: Trastorns neuròtics i Trastorns Psicòtics.

Les neurosis afecten a la percepció del subjecte sobre si mateix, i al seu nivell de plenitud i d’integració del jo, així com a les seves relacions amb l’entorn social i familiar més proper. No presenten els símptomes usuals de desconnexió amb la realitat i allunyament de la vida social.

Les psicosis, abasten la manifestació associada amb la malaltia mental, els seus símptomes clàssics inclouen les al·lucinacions, deliris i greu alteració afectiva i relacional. Pot provocar Trastorns Depressius i Bipolars. Encara que les esquizofrènies són clarament les de major repercussió personal, social i familiar.

Degeneració de Wilson

És un transtorn hereditari en el qual hi ha massa coure en els teixits corporals. Sol aparèixer en menors de 40 anys.

Produeix una postura anormal de braços i cames, canvis emocionals i de conducta, engrandiment de l'abdomen, canvis de personalitat, fòbies i angusties.